Odin (déu)
déu de la mitologia nòrdica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Odin[1] —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica. També anomenat Wotan, ja que *Wōðanaz és la forma germànica d'aquest déu. Va ser equiparat pels pobles germànics que havien tingut contacte amb els romans amb el déu Mercuri, la qual cosa feu possible que els pobles germànics, en adoptar la setmana dels romans, i amb aquesta, els noms dels dies, encunyessin el mot *Wōðanes daγaz per a dir Dies Mercurii, o sigui, «di-mecres» (= anglès Wednes-day, = neerlandès Woensdag, = westfalès i renà Gonsdag, westfalès antic Gōdensdag). Les designacions actuals en alemany —que és Mittwoch— i en islandès —que en diu Miðvikudagur— són un reflex dels esforços reeixits de l'Església per a esborrar els vestigis de paganisme amagats en les designacions dels dies de la setmana (en el món romànic té un paral·lel en el gallec cuarta-feira i en portuguès quarta feira).
Óðinn | |
---|---|
Tipus | deïtat nòrdica deïtat de la guerra Rei dels Déus |
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | mata-dracs i Rei dels Déus |
Família | |
Parella | Jörð, Rindr, Gríðr, Gunnlöð (en) i Freia |
Cònjuge | Frigg |
Mare | Bestla |
Pare | Borr |
Fills | Bàlder, Hödr, Hermóðr, Bragi, Vídar, Thor, Meili, Heimdall, Týr, Winta, Vali, Skjöldr (en) i Göte (en) |
Germans | Vé, Vili i Hœnir |
Altres | |
Membre de | Aesir |
Equivalent | Wōdan (en) , Woden (en) i Billy Blind (en) |
Propietari de | Sleipnir, Gungnir, Tyrfing (en) , mead of poetry (en) i Geri i Freki |
El paper d'aquest déu en la mitologia nòrdica, igual que el de molts altres déus nòrdics, és força complex. És el déu de la saviesa, la guerra i la mort, i com a tal, se'l considera un déu ctònic i psicopomp. Però també és considerat, tot i que en menor mesura, el déu de la màgia, la poesia, la profecia, la victòria i la caça. Una peculiaritat que també l'uneix al Mercuri romà és que, igual que aquest déu va inventar l'alfabet, Óðinn es va apoderar de l'alfabet rúnic i el va transmetre als humans.
Odin residia a l'Asgard, al palau de Valaskjálf, que va construir per a ell i on hi ha el seu tron, el Hliðskjálf, des d'on podia observar el que succeïa a cadascun dels nou mons.[2] En la batalla brandava, portava la seva llança, anomenada Gungnir, i muntava el seu cavall de vuit potes, anomenat Sleipnir.
Era fill de Bor i de la geganta Bestla, germà de Vili i Vé,[3] espòs de Frigg i pare de molts dels déus[4] tals com Thor, Bàlder, Vídar i Vali. En la poesia escàldica, s'hi fa referència amb infinitat de sobrenoms (kenningar), un dels que s'utilitzen per a esmentar-lo és Allföðr («Pare de tots»).[5]
Com a déu de la guerra, s'encarregava d'enviar les seves filles, les valquíries, a recollir els guerrers heroics morts en batalla,[6] els einherjer, que seien al seu costat en el Valhalla mentre Odin presidia els banquets. A la fi dels temps, Odin guiarà els déus i els humans contra les forces del caos en la batalla de la fi del món, el Ragnarök. En aquesta batalla, el déu serà mort i devorat pel feroç llop Fenrir, el qual serà immediatament mort per Vidar, que li estriparà les gargamelles i li col·locarà un peu en la gorja.[7]