Neoclassicisme (música)
gènere musical del segle XX / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Neoclassicisme fou un moviment musical desenvolupat a Europa al segle xx, especialment durant el període d'entreguerres entre el 1918 al 1939, caracteritzat pel retorn a les formes musicals del Barroc i del Classicisme, que van adquirir una nova cara gràcies a l'harmonia, la melodia i la nova instrumentació modernes.[1] La seva estètica se centrava en l'objectivitat i la concisió.