Navegació per estima
From Wikipedia, the free encyclopedia
La navegació per estima és una tècnica antiga en què el pilot estima la posició del vaixell, o punt de fantasia,[1] calculant la posició a partir de la posició inicial, incorporant després el càlcul per estima segons la velocitat, el rumb i el temps transcorregut en aquest rumb.[2] Generalment s'utilitza la brúixola, la corredora i l'ampolleta o el rellotge (rumb, velocitat i temps), sense utilitzar el cel o els astres com a referència. El terme corresponent en biologia, utilitzat per descriure els processos mitjançant els quals els animals actualitzen les seves estimacions de rumb i de posició, es coneix com integració de ruta.[3]
Els avenços en les ajudes a la navegació que proporcionen informació precisa sobre la posició, en particular la navegació per satèl·lit mitjançant el Sistema de posicionament global, han fet que el simple càlcul per part dels humans estigui obsolet per a la majoria de propòsits. La navegació per estima està subjecta als errors acumulats, però tot i així, els sistemes de navegació inercial, que proporcionen una informació direccional molt precisa i, avui dia s'apliquen de forma molt àmplia, utilitzen el principi de la navegació per estima.[4]