Napoleó travessant els Alps
sèrie de pintures de Jacques-Louis David / From Wikipedia, the free encyclopedia
Napoleó travessant els Alps (també conegut com a Napoleó al pas de Sant Bernat i Retrat eqüestre de Bonaparte al mont Saint-Bernard) és el títol de cinc versions d'un retrat eqüestre pintat a l'oli sobre llenç de Napoleó Bonaparte pintats per l'artista francès Jacques-Louis David entre 1801 i 1805. Inicialment encarregats per l'ambaixador espanyol a França, l'obra mostra una versió fortament idealitzada d'un fet històric, el pas del coll conegut com a col du Grand-Saint Bernard per part de Napoleó l'any 1800, fet que va comportar l'inici de la intervenció francesa contra les forces de la Segona Coalició.
No s'ha de confondre amb Bonaparte travessant els Alps. |
Tipus | sèrie pictòrica |
---|---|
Creador | Jacques-Louis David |
Creació | 1801 |
Gènere | retrat eqüestre i pintura d'història |
Moviment | neoclassicisme |
Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
Mida | 260 () × 221 () cm |
Localització | |
Col·lecció | |
versió original Napoleon Crossing the Alps (en) Musée national des châteaux de Malmaison et Bois-Préau Inv:M.M.49.7.1 | |
Napoleon Crossing the Alps (en) Galeria Austríaca Belvedere Inv:GG_2342 | |
Napoleon Crossing the Alps (en) Museu d'Història de França Inv:MV 1567 | |
Napoleon Crossing the Alps (en) Palaus i Jardins Prussians, Fundació Berlin-Brandenburg Inv:GK I 913 | |
Napoleon Crossing the Alps (en) Museu d'Història de França Inv:MV 8550 | |
Catàleg |
David va pintar cinc versions d'aquest retrat. La primera fou un encàrrec de Carles IV com a mostra d'entesa entre el regne d'Espanya i la república francesa;[1] mentre que les tres versions següents foren encarregades pel mateix Napoleó amb voluntat propagandística i són, de fet, els primers retrats oficials de Napoleó, que foren instal·lats al château de Saint-Cloud, a la biblioteca d'Els Invàlids i al palau de la República Cisalpina. L'última versió del retrat no té comitent i fou conservada pel pintor fins a la seva mort. Aquesta pintura va esdevenir un arquetip de la pintura de propaganda, i va influenciar artistes com Antoine-Jean Gros o Théodore Géricault.
Les cinc versions es conserven per separat. Actualment es troben al Château de Malmaison, al Charlottenburg de Berlín, al Palau de Versalles (dues, per bé que una d'elles recentment ha estat prestada al Museu de Louvre d'Abu Dhabi) i al Palau Belvedere de Viena.