Muhàmmad Khodabanda
From Wikipedia, the free encyclopedia
Muhàmmad Khodabanda, Mohammed Khodābande o Khudābanda, també anomenat Mohammed Shah o Sultan Mohammed (persa: شاه محمد خدابنده) (Ardabil, Imperi Safàvida, 1531 - Alamut, Imperi Safàvida, 1595) fou el quart xa de la dinastia safàvida de Pèrsia (1578-1587). Era fill de Tahmasp I i una dona turcmana, Sultana Begum Mawsillu.[1] A la mort del seu pare el 1576 Muhàmmad fou apartat en favor del seu germà petit Ismail II a causa de la seva mala visió que el feia gairebé cec. A la mort d'Ismail II les faccions de l'exèrcit dels kizilbaixi van escollir Muhàmmad com a nou xa per manca d'un millor candidat. Mohammad era amable però malaltís i el seu regnat va estar marcat per la lluita entre faccions de la cort i dels kizilbaixis. Això va permetre a l'enemic principal de Pèrsia, l'Imperi Otomà, apoderar-se de territori iranià, incloent-hi la important ciutat de Tabriz. Muhàmmad fou finalment enderrocat en un cop d'estat que va portar al tron al seu fill Abbas I el Gran.
Nom original | (fa) شاه محمد خدابنده |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1531 Ardabil (Imperi safàvida) |
Mort | 1595 (63/64 anys) fortalesa d'Alamut (Imperi safàvida) |
Sepultura | mausoleu de l'imam al-Hussayn |
Xa | |
11 febrer 1578 – octubre 1587 ← Ismaïl II de Pèrsia – Abbas I el Gran → | |
Dades personals | |
Religió | Xiïsme |
Família | |
Família | Dinastia safàvida |
Cònjuge | Khayr al-Nisa Begum |
Fills | Abbas I el Gran, Hamza Mirza |
Pares | Tahmasp I i Sultanum Begum (en) |
Germans | Ismaïl II de Pèrsia |