Moment magnètic
From Wikipedia, the free encyclopedia
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic[1] és una mesura de la força d'una font magnètica. En el cas més simple d'una sola espira, el moment magnètic es defineix com:[2]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
on
- a és el vector àrea d'una espira, mentre el corrent elèctric I és constant.
La direcció del vector àrea vindrà donada per la regla de la mà dreta, si tanquem els dits en la direcció del corrent, el dir gros apuntarà en la direcció de a. La posició de la mà seria com si féssim autoestop.
En el cas més complicat d'un sòlid carregat que gira, el moment magnètic pot ser determinat seguint la següent equació:
on
- J és la densitat de corrent
El moment magnètic a un camp magnètic és una mesura del flux magnètic establert per la rotació d'una càrrega elèctrica en un camp magnètic. El moment és negatiu, això indica que és diamagnètic, i igual a l'energia de rotació dividida pel camp magnètic.
En física atòmica i nuclear, el moment magnètic es representa amb el símbol m i es mesura en magnetons de Bohr, és associat amb el gir intrínsec (espín) i amb el moviment orbital de la partícula a un sistema.
Per a un sistema de càrregues, el moment magnètic es determina sumant les contribucions individuals de cada càrrega-massa-radi que el componen.