Miquel Salvà i Munar
bisbe mallorquí / From Wikipedia, the free encyclopedia
Miquel Salvà i Munar (Algaida, 4 de novembre de 1792 – Palma, 5 de novembre de 1873) fou un bisbe mallorquí. Va ordenar-se capellà el 1814 i fou coadjutor a la parròquia de Sant Jaume a Palma. El 1820 fou nomenat secretari de la Diputació Provincial fins al 1823 que va emigrar a l'estranger per les seves idees polítiques. Anys després tornà a Espanya i visqué a Madrid on va ser oficial de la secretaria de la Interpretació de llengües i primer redactor de la "Gaceta" de Madrid. Més tard fou membre de la Junta d'Instrucció Pública, auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del Duc d'Ossuna i de la Reina Isabel II. Va tenir diferents càrrecs a la "Reial Acadèmia de la Història" i fou bisbe de Mallorca entre els anys 1851 i 1873.
«Miquel Salvà» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Miquel Salvà Llompart». |
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1791 Algaida (Mallorca) |
Mort | 5 novembre 1873 (81/82 anys) Palma |
Bisbe de Mallorca i Eivissa | |
5 setembre 1851 – 4 novembre 1873 – Mateu Jaume i Garau → Diòcesi: bisbat de Mallorca i Eivissa | |
Bisbe de Mallorca | |
16 març 1851 – 5 setembre 1851 ← Rafael Manso Diòcesi: bisbat de Mallorca | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Espanya |
Religió | Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1852–), sacerdot catòlic (1816–), bibliotecari |
Membre de | |
Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 1816 |
Consagració | 1 de febrer de 1852 per Juan José Bonel y Orbe |
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Tanca