Mesocicló
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un mesocicló és un vòrtex d'aire, aproximadament de 2 a 10 km de diàmetre (mesoescala en meteorologia), dins d'una tempesta convectiva.[1] És a dir, aire que puja i trencada en eix vertical, usualment en la mateixa direcció com ho fan els sistemes de baixa pressió en un hemisferi donat. Són majorment ciclònics, és a dir, associat amb una regió localitzada de baixa pressió dins d'una tempesta elèctrica. Aquestes tempestes poden generar vents de superfície forts i severa calamarsa. Els mesociclons freqüentment ocorren junts amb ascensos a una supercèl·lula, on els tornados podrien formar-se.
Els mesociclons normalment estan relativament localitzats: es troben entre (escala meteorològica sinòptica) de centenars de km i (petita escala) de centenars de metres.