Memòria històrica
concepte historiogràfic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Memòria històrica és un concepte ideològic i historiogràfic de desenvolupament relativament recent, que pot atribuir-se en la seva formulació més comuna a Pierre Nora,[1] i que ve a designar l'esforç conscient dels grups humans per trobar amb el seu passat, sigui real o imaginat, valorant-ho i tractant-lo amb especial respecte. Es comprèn com un esforç actual per part de la societat i de les institucions d'un país per recuperar part de la seva història passada.[2]
Conceptes confluents són el de memòria col·lectiva, el de política de la memòria (politics of memory) o política de la història (Geschichtspolitik).[3] Les formulacions i definicions poden ser molt diferents, com la plantejada per Maurice Halbwachs en la seva obra pòstuma La memòria col·lectiva, on la defineix com la memòria d'esdeveniments no viscuts directament, sinó transmesos per altres mitjans, un registre intermedi entre la memòria viva i les esquematizaciones de la disciplina històrica.[4]
La UNESCO té el seu propi programa de Memòria Històrica, anomenat Memòria del Món.
L'aplicació del concepte suscita notables discrepàncies, especialment en implicar la fixació de fets i processos històrics, d'interpretació no unívoca, en algun tipus de "relat", alternatiu a uns altres, que en casos extrems pot convertir-se en una "veritat oficial" (la negació de la qual pot fins i tot ser perseguida legalment) o en una veritat "políticament correcta" o "pensament únic" (imposats informalment).