Méthode de Nomenclature Chimique
llibre sobre nomenclatura química / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Méthode de Nomenclature Chimique, en català Mètode de Nomenclatura Química, és un llibre publicat el 1787 a París pels químics francesos Louis Bernard Guyton de Morveau (1737-1816), Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794), Claude Louis Berthollet (1748-1822) i Antoine François Fourcroy (1755-1809),[1] on s'estableix per primera vegada un mètode sistemàtic per anomenar les substàncies químiques.[2]
(fr) Méthode de nomenclature chimique | |
---|---|
Portada | |
Tipus | obra científica |
Fitxa | |
Autor | Louis Bernard Guyton de Morveau Antoine Lavoisier Claude Louis Berthollet Antoine François de Fourcroy Jean Henri Hassenfratz Pierre Auguste Adet |
Llengua | francès |
Publicació | París , França, 1787 |
Editor | Cuchet |
Dades i xifres | |
Tema | nomenclatura química |
Nombre de pàgines | 314 |
La influència del Méthode sobre la terminologia química, especialment la inorgànica, ha estat molt important, no només perquè molts dels nous termes que s'hi presenten s'han mantingut amb modificacions i ampliacions fins a l'actualitat, sinó especialment perquè les regles bàsiques recollides en el Méthode per anomenar noves substàncies segueixen vigents. L'ús d'arrels que designen els elements químics que constitueixen un compost químic, i diversos sufixos i prefixos que informen sobre la proporció relativa d'aquests elements, continua essent la base de bona part de la terminologia de la química inorgànica i d'algun tipus de composts orgànics.[3]