Mètode de Zanstra
From Wikipedia, the free encyclopedia
El mètode de Zanstra és un mètode per determinar la temperatura de les estrelles centrals de les nebuloses planetàries. Va ser desenvolupat per Herman Zanstra el 1927.
Se suposa que la nebulosa és òpticament gruixuda en el contínuum Lyman, el que significa que tots els fotons ionitzants de l'estrella central s'absorbeixen a l'interior de la nebulosa. Basant-se en aquesta hipòtesi, es pot utilitzar la relació d'intensitat d'una freqüència de referència estel·lar a una línia nebular com l'Hβ per determinar la temperatura efectiva de l'estrella central.