Luis Eugenio Meléndez
pintor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Luis Egidio Meléndez o Luis Eugenio Meléndez (Nàpols, 1716 – Madrid, 1780) fou un pintor espanyol d'origen italià. Va fer quasi tota la seva carrera a Madrid i se'l considera un dels millors pintors de natures mortes del segle xviii. Malgrat la seva reputació, durant la seva vida va patir una gran misèria. El seu pare, Francisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz, i Louis Michel van Loo (1707-1771) el van formar com a pintor; Meléndez fou assistent d'aquest segon entre 1742 i 1748. El futur rei Carles IV d'Espanya, aleshores encara príncep d'Astúries, li va encarregar una extensa sèrie de natures mortes, de les quals se'n conserven unes quantes desenes al Museu del Prado.
Autoretrat als 30 anys, Museu del Louvre. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Luis Egidio Meléndez de Rivera Durazo y Santo Padre 1716 Nàpols (Itàlia) |
Mort | 1780 (63/64 anys) Madrid |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | pintor |
Art | Pintura |
Gènere | Natura morta |
Moviment | Rococó |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | Francisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz |
Germans | José Agustín Meléndez |
El seu estil a les natures mortes estava dotat d'austeritat i perfecció en la representació dels objectes; les textures dels materials mostraven una gran seguretat en el dibuix i molta minuciositat en els detalls. La composició senzilla i la llum, caracteritzada per un contrastat clarobscur, seguia la tradició de les natures mortes barroques de Francisco de Zurbarán i de Juan Sánchez Cotán; el fons d'aquestes pintures acostumava a ser buit, encara que algunes les va realitzar amb paisatges, en la línia de l'escola pictòrica napolitana.[1]