Londínium
From Wikipedia, the free encyclopedia
Londínium (en llatí Londinium i també Lundinium, en grec antic Λονδίνιον) va ser una ciutat fundada pels romans a mitjan segle i al territori ocupat per l'actual Londres, capital d'Anglaterra. Ràpidament va ser la capital de la Britànnia romana, un dels principals centres comercials imperials fins al seu abandó, durant el segle v.
Tipus | Ciutat romana | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Britànnia (Antiga Roma) | |||
| ||||
La ciutat es va edificar després de la invasió del 43, que va encapçalar l'emperador Claudi. Alguns arqueòlegs proposen que la localitat hauria estat fundada com un poblat civil (civitas) al voltant de l'any 50. Una canonada de fusta trobada a la vora de la principal via romana excavada l'any 1994[1] va ser datada, mitjançant dendrocronologia, a l'any 47, any que també és una altra possible data de fundació.[1] Juli Cèsar no menciona la ciutat.[2]
Abans de l'arribada de les legions romanes, l'àrea que ocupa la ciutat era quasi un camp obert, creuat per rierols com el Walbrook. Londínium es va fundar al lloc on el riu Tàmesi és prou estret per construir-hi un pont i bastant profund perquè les naus vingudes del mar puguin creuar-lo. L'any 1981, es van trobar les restes d'un enorme moll romà utilitzat de base per a la construcció d'un pont, proper a l'actual Pont de Londres.
Es creu, tradicionalment, que Londínium era en origen un poblat civil, encara que també hi ha evidències que podria haver estat una fortalesa romana. Unes excavacions arqueològiques realitzades pel Departament d'Arqueologia Urbana del Museu de Londres (MOLAS) des de la dècada de 1970, no van poder trobar traces d'ocupació militar del lloc, per tant molts arqueòlegs creuen que Londíniumes va crear com a conseqüència de la iniciativa privada.[3] La seua situació, al costat d'un concorregut punt de creuament del riu, en feia un lloc perfecte per als comerciants de l'Imperi Romà. En el període relativament primerenc de la dominació romana, es parla de Londínium com un lloc mercantil. Les tres ciutats principals de Britànnia eren Verulàmium, Camulodúnum i Londínium. A Camulodúnum s'havia establert una colònia de veterans, Verulamium havia rebut els drets i privilegis d'un municipium, i Londínium, sense aquestes distincions, havia aconseguit una gran preeminència per ser el centre del comerç interior i exterior. L'Itinerari d'Antoní, que és probablement de l'època de Septimi Sever, mostra de forma evident la preeminència de Londinum sobre les altres ciutats de Britànnia. Descriu set itineraris, sis dels quals tenen el seu origen o el seu punt final a aquella ciutat. Després de la derrota de l'usurpador Al·lecte, els romans van anar a socórrer Londínium, a la que atacaven i saquejaven els francs i altres tropes mercenàries estrangeres, que formaven part de l'exèrcit de l'usurpador.[2]