Llenguatge cinematogràfic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El llenguatge cinematogràfic és el llenguatge, purament audiovisual, del qual disposa el director d'una pel·lícula per poder explicar la història que desitja. Aquest llenguatge està compost per la superposició dels següents elements: l'espai, el ritme, el moviment, el so, el muntatge, la il·luminació, el to i el color.[1] Tots aquests, segons la manera què els utilitzi el director, expressaran o explicaran diferents narracions.
Cal afegir que aquest llenguatge està basat en el muntatge cinematogràfic. Els plànols s'organitzen narrativa i rítmicamet de manera que la successió entre els mateixos presenti cohesió i sentit. L'acció narrada per cadascun dels plànols fa que el canvi entre aquests sigui el més semblant possible a la manera com l'ésser humà entén o percep la realitat, fent així que l'espectador entengui allò què veu com una normalitat i no trobi cap anomalia durant la visualització de la pel·lícula.[2]
M'agradaria destacar que tot missatge tramès mitjançant el llenguatge cinematogràfic ha estat prèviament estudiat i treballat amb molta precisió. Cada element observat dins del marc, cada so o fins i tot el temps durant el què es reprodueix la imatge, ha estat determinat d'aquesta manera per una intencionalitat què neix del director. El director modifica aquests elements per tal d'ajustar la narrativa cinematogràfica a allò què vol explicar.