Llengües caddo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües caddo són una família lingüística de les llengües ameríndies. Es parlaven al llarg de les Grans Planures, al centre dels Estats Units, des de Dakota del Nord a Oklahoma. Està relacionada amb les llengües siouan i les llengües muskogi, raó per la qual Edward Sapir les aplegà totes el grup hoka-sioux. Charles Voegelin, però, les englobà en l'anomenat grup Macro-Sioux.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Parlants | <4000 (1981) 66 (2009) |
Autòcton de | Grans Planes de Nord-amèrica |
Estat | Estats Units |
Classificació lingüística | |
Macro-sioux | |
Codis | |
ISO 639-5 | cdd |
Glottolog | cadd1255 |
Linguist List | cadd |
IETF | cdd |
Possiblement aquestes llengües es van parlar originalment en les Grans Planes, des de Dakota del Sud cap al sud fins al nord-est de Texas i cap a l'est cap a les terres boscoses d'Arkansas i Louisiana. Més cap al nord estaven els arikara, que es van moure cap al nord després del contacte amb l'assentament de la Reserva índia de Fort Berthold, en Dakota del Nord. Els arikara eren un brot dels pawnee, els qui van viure originalment a la zona de Nebraska però que es reassentaren a Pawnee (Oklahoma). A la zona que ara és Kansas i part d'Oklahoma van viure, els wichita els qui ara estan prop d'Anadarko, Oklahoma. Més al sud estaven els kitsai, els qui es van assentar amb els wichita a Oklahoma al segle xix. Les zones de Louisiana-Arkansas i l'est de Texas estaven habitades pels caddo que ara viuen a la regió d'Anadarko.