Le italiane e l'amore
From Wikipedia, the free encyclopedia
Le italiane e l'amore és una pel·lícula d'antologia franco-italiana sobre el tema de la condició femenina estrenada el 1961. Està formafs per onze segments (el dotzè fou tallat durant el muntatge) d'onze directors italians diferents: Gian Vittorio Baldi, Marco Ferreri, Giulio Macchi, Francesco Maselli, Lorenza Mazzetti, Gianfranco Mingozzi, Carlo Musso, Piero Nelli, Giulio Questi, Nelo Risi i Florestano Vancini.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Nelo Risi, Florestano Vancini, Gianfranco Mingozzi, Marco Ferreri, Giulio Questi, Lorenza Mazzetti, Francesco Maselli, Gian Vittorio Baldi i Giulio Macchi |
Protagonistes | |
Guió | Cesare Zavattini, Giulio Questi, Enzo Muzii i Lorenza Mazzetti |
Música | Gianni Ferrio |
Fotografia | Leonida Barboni |
Muntatge | Eraldo Da Roma |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1961 |
Durada | 110 min |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
Els arguments dels diferents episodis estan inspirats en testimonis recollits a través de cartes de lectors de diaris italians i recopilats per la periodista Gabriella Parca[1] a la seva obra Le italiane si confessano publicat el 1959 a Itàlia i el 1966 a França per Gonthier a partir d'una traducció d'Henriette Valot.[2] L'elecció dels testimonis adaptats a la pel·lícula va ser feta per Cesare Zavattini.[1]