Le Pardon de Ploërmel
From Wikipedia, the free encyclopedia
Le Pardon de Ploërmel (El perdó de Ploërmel), també coneguda com a Dinorah, és una òpera en tres actes composta per Giacomo Meyerbeer sobre un llibret francès de Jules Barbier i Michel Carré, basat en Les chercheurs du trésor de Michel Carré. S'estrenà al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París el 4 d'abril de 1859.[2] La història té lloc prop de la localitat rural de Ploërmel, a la Bretanya, i està basat en dos contes bretons d'Émile Souvestre, La Chasse aux Trésors i Le Kacouss de l'Armor, ambdós publicats per separat el 1850 a la Revue des deux mondes.[3]
Dades ràpides Títol original, Forma musical ...
Poster de Le Pardon de Ploërmel (1859) | |
Títol original | Dinorah, ou Le Pardon de Ploermel |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Giacomo Meyerbeer |
Llibretista | Jules Barbier, Michel Carré |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
Basat en | Les chercheurs du trésor de Michel Carré |
Epònim | Ploërmel |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | Opéra-comique |
Parts | tres |
Estrena | |
Estrena | 4 d'abril de 1859 |
Escenari | Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 11 de febrer de 1868[1] (estrena a Espanya) |
Tanca