Línia ortodròmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una línia ortodròmica o ortodròmia[1] és el camí més curt entre dos punts de la superfície terrestre, és l'arc de cercle màxim, menor de 180 graus, que els uneix. Entre dos punts de la superfície terrestre es poden traçar tres línies diferents: ortodròmica, loxodròmica i isoazimutal.
Si els punts estiguessin separats 180 graus, serien punts oposats, també coneguts com a antípodes, i entre ells es podrien traçar infinits arcs de 180 graus d'igual longitud.
Les ortodròmies apareixen representades com a rectes en els mapes traçats amb la projecció gnomònica.
L'ortodròmica té el greu inconvenient, per a la representació cartogràfica, de presentar un angle diferent amb cada meridià, excepte quan aquesta ortodròmica coincideix amb un meridià o amb l'equador. Per això, és difícil traçar una ruta de navegació que segueixi l'ortodròmica, ja que obligaria a continus canvis de rumb. Quan les distàncies són grans i seguir el camí més curt suposa un estalvi significatiu, es realitza una aproximació marcant una sèrie de punts intermedis, en els quals es canvia de rumb, i entre els quals se segueixen les corresponents loxodròmiques.
La línia ortodròmica té tres punts rellevants que són:
- Punt de sortida ( A ),
- Punt d'arribada ( B ),
- Vèrtex: el punt de major latitud, que pot ser dins o fora de l'arc considerat.