Lígur
Llengua romànica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Per a altres significats, vegeu «Lígur (desambiguació)». |
No s'ha de confondre amb Lígur antic. |
Lengoa Ligure, Zenéize (['lengwa li'ɣyɾe], [ze'nejze]) | |
---|---|
Altres noms | Llengua lígur, genovès, zenéize, monegasc |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 500.000 |
Parlat a | Ligúria |
Oficial a | Mònaco |
Autòcton de | Ligúria Piemont Emília-Romanya Llombardia Sardenya Alps Marítims Còrsega |
Estat | Itàlia Argentina França Mònaco |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | lij |
SIL | LIJ |
Glottolog | ligu1248 |
Linguasphere | 51-AAA-oh |
Ethnologue | lij |
Linguist List | lij |
UNESCO | 377 |
IETF | lij |
La regió té uns 2 milions d'habitants, però els parlants nadius solen ser gent major, com la majoria de llengües pròpies d'Itàlia. El dialecte genovès, parlat a Gènova i voltants, és el més destacat per raons històriques, per la presència de la República de Gènova en tot el Mediterrani i per la importància de la seva literatura, que existeix des del segle xiii. Del dialecte d'aquesta llengua parlat a Mònaco, se'n diu monegasc; mentre que el dialecte tabarquí es parla a les illes de l'arxipèlag del Sulcis, al sud de Sardenya. El lígur és també la llengua històrica de Bonifacio,[1] Ajaccio i Calvi (Còrsega).