Làmpada d'arc
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una làmpada d'arc o llum d'arc és una làmpada que produeix a partir d'un arc elèctric (també anomenat arc voltaic). La llum d'arc de carboni, que consisteix en un arc entre elèctrodes de carboni a l'aire, inventada per Humphry Davy a la primera dècada del 1800, va ser la primera llum elèctrica pràctica.[1] Va ser àmpliament utilitzada a partir de la dècada de 1870 per a la il·luminació de carrers i grans edificis fins que va ser substituïda per la llum incandescent a principis del segle xx. Va continuar en ús amb aplicacions més especialitzades en que es necessitava una font de llum puntual d'alta intensitat, com ara reflectors i projectors de cinema fins després de la Segona Guerra Mundial. La làmpada d'arc de carboni està actualment obsoleta en la majoria d'aquests propòsits, però encara s'utilitza com a font de llum ultraviolada d'alta intensitat.
El terme s'utilitza ara per a les làmpades de descàrrega de gas, que produeixen llum a partir d'un arc entre elèctrodes metàl·lics a través d'un gas inert en una bombeta de vidre. La làmpada fluorescent comuna és una làmpada d'arc de mercuri de baixa pressió.[2] La làmpada d'arc de xenó, que produeix una llum blanca d'alta intensitat, ara s'utilitza en moltes de les aplicacions que antigament utilitzaven l'arc de carboni, com ara projectors de cinema i projectors.