Julià de Toledo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Julià de Toledo (Toledo, c. 642 - 6 de març de 690) va ser un eclesiàstic del Regne de Toledo, escriptor i historiador i arquebisbe de Toledo. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
El sant bisbe, pintura de J. de Borgonya, s. XVI (Catedral de Toledo, Sala Capitular) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Julianus 642 Toledo |
Mort | 6 març 690 (47/48 anys) Toledo |
Sepultura | Església de Santa Leocàdia (Toledo), traslladats a Oviedo al s. VIII, però a lloc desconegut |
Arquebisbe de Toledo | |
29 gener 680 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, teòleg, escriptor, arquebisbe, bisbe catòlic |
Període | Hispània visigoda |
Professors | Eugenio II de Toledo (en) |
bisbe i confessor | |
Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 8 de març |
Iconografia | Com a bisbe |
Obra | |
Obres destacables
|
Va néixer a Toledo probablement en una família de jueus conversos, essent educat com a cristià a l'escola de la catedral, on va tenir per mestre el metropolità Eugeni II. El seu inseparable amic Gudila va ser nomenat ardiaca de Toledo i Julià va ser elegit arquebisbe de Toledo, com a Julià II, succeint el difunt arquebisbe Quirze el gener del 680.
Va participar en els concilis toledans XII (681), XIII (683), XIV (684) i XV (688), destacant en la condemnació de l'heretgia d'Apol·linar en l'últim d'ells. En política, va defensar el rei Wamba i va escriure una crònica sobre les lluites entre el rei i el duc Pau; no obstant això, quan Wamba va limitar els privilegis de l'Església, va deixar de donar-li suport.
Va morir a Toledo el 6 de març del 690.[1] Enterrat a la basílica de Santa Leocadia, les seves restes van ésser traslladades durant la invasió musulmana, possiblement a Oviedo, com d'altres, però no s'han pogut localitzar.