Juan Pujol Martínez
From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Pujol Martínez (La Unión, Múrcia, 1883 - Madrid, 1967) va ser un poeta, novel·lista i polèmic periodista espanyol.
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Juan Pujol y Martínez 23 desembre 1883 La Unión (Regió de Múrcia) | ||||||||||||||||
Mort | 22 gener 1967 (83 anys) Madrid | ||||||||||||||||
Diputat Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||
4 de març de 1918 – 25 de març de 1918 | |||||||||||||||||
Félix Aguilera Gómez → | |||||||||||||||||
Circumscripció | Loja | ||||||||||||||||
Diputat a les Corts de la República | |||||||||||||||||
7 de desembre de 1933 – 3 de gener de 1936 | |||||||||||||||||
Circumscripció | Madrid | ||||||||||||||||
Diputat a les Corts de la República | |||||||||||||||||
26 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939 | |||||||||||||||||
Circumscripció | Illes Balears | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||
Ocupació | polític, novel·lista, escriptor, periodista, poeta | ||||||||||||||||
Partit | Partit Liberal Acció Popular CEDA | ||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||
Germans | Pedro Pujol Martínez | ||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||
|
Després d'acabar la carrera de dret en Barcelona, s'adhereix a la causa anarquista, per passar poc després a l'extrem de la ultradreta i anti-republicanisme.
En iniciar-se la Primera Guerra Mundial, Pujol està de ple ficat en el periodisme, recolzant amb els seus articles a la causa alemanya. Arriba a ser corresponsal de guerra d'El Imparcial i ABC.
De la seva tasca de corresponsal van sorgir unes cròniques recollides en tres volums: De Londres a Flandes: con el ejército alemán en Bélgica (1915), De Galitzia y el Isonzo; con los ejércitos del general von Mackensen y del archiduque Eugenio de Austria (1916), La guerra (1917), conjunt de contes, narracions i cròniques, fruit de la seva estada romanès-turca. En Horrores y tristezas recull una visita a les trinxeres russes, escenari de victòries austríaques, recollint l'instantani de la mort. En La batalla de Przemysl sobreviu la calma narrativa en el seu desig de fusió amb la natura. En Un campo de batalla, els cadàvers estan recomposts amb membres d'altres soldats. Per Wenceslao Fernández Flórez el clímax terrorífic l'aconsegueix a La batalla de Isonzo, obra considerada per ell com a exemple modèlic d'una crònica bèl·lica.
A les eleccions generals espanyoles de 1918 fou elegit diputat per la circumscripció de Loja (província de Granada) pel Partit Liberal Fusionista (sector de Manuel García Prieto).
Col·laborador de la revista Acción Española.[1] Fou el redactor del manifest colpista del general Sanjurjo durant el cop d'Estat de 1932. Durant aquesta època fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 per la província de Madrid per Acció Popular, i a les eleccions generals espanyoles de 1936 per les Illes Balears per la CEDA.[2]
En 1936, després del començament de la Guerra civil, la Junta de Defensa Nacional a Burgos el designa Cap de Premsa i Propaganda. Des d'aquest càrrec va denunciar el periodista conservador Fernando Sánchez Monreal, –pare de Fernando Sánchez Dragó– i com a conseqüència, aquest seria afusellat pels revoltats el novembre de 1936.
Va ser amic de Manuel Machado i Ramiro de Maeztu, escriptors que també s'havien decantat per la causa franquista. Després de la victòria franquista en la guerra, entre 1939 i 1944 dirigí el diari Madrid.