Juan Antonio de Ribera y Fernández de Velasco
pintor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Antonio de Ribera y Fernández de Velasco (Madrid, 27 de maig de 1779 - Madrid, 15 de juny de 1860) va ser un pintor neoclàssic espanyol, el més destacat d'aquest moviment a Espanya, per davant de José de Madrazo i José Aparicio,[1][2] malgrat que no va tenir tanta fama a causa de la projecció social dels seus coetanis i la seva humilitat de caràcter. Pensionat des de la seva infantesa per dedicar-se a la pintura, va formar-se amb Bayeu a Madrid i David a París, i ben aviat es va convertir en un dels artistes amb més renom, amb èxit entre els estrangers presents a França. Va rebre una important pensió del rei Carles IV, de qui va ser pintor de cambra en l'exili i, més tard, va continuar exercint aquest càrrec a la cort de Madrid al servei de Ferran VII. Va tornar a ser pintor de cambra el 1857, durant el regnat d'Isabel II. També va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i director del Museu del Prado.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Juan Antonio Ribera Fernández 27 maig 1779 Madrid |
Mort | 15 juny 1860 (81 anys) Madrid |
Director del Museo del Prado | |
1857 – 1860 | |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Membre de | |
Gènere | Retrat |
Moviment | Neoclassicisme |
Professors | Jacques-Louis David i Francisco Bayeu i Subías |
Alumnes | Ignacio Calles Olasolo |
Família | |
Fills | Carlos Luis de Ribera y Fieve |