Joan Vilacasas
artista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Vila i Casas, conegut com a Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 - Barcelona, 17 de gener de 2007),[1] fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català. Vilacasas és un dels noms clau de la generació informalista catalana. Com molts altres artistes del moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi que pogués superar el panorama desolador i l'aïllament empobridor que es patia al nostre país al llarg dels anys de la dura postguerra. Un cop allí, i després de connectar amb els artistes de l'avantguarda artística internacional, inicià un canvi progressiu en la seva obra, primer fortament influït pels impressionistes i el cubisme picassià –dels quals es derivaria una figuració ingenuïsta profusament colorista– per a després, cap al 1953, realitzar les seves primeres obres abstractes.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 juny 1920 Sabadell (Vallès Occidental) |
Mort | 17 gener 2007 (86 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | pintor, gravador, ceramista, dramaturg, escriptor, col·leccionista |
Nom de ploma | Casas, Juan Vila Vilacasas, Juan Vila Casas, Joan |
És considerat un dels pintors catalans més destacats de l'abstracció dels anys 50. Com a pintor, les seves obres s'han exposat arreu del món i qualsevol suport era vàlid: una tela, el seu 600 o els objectes que trobava als encants. Com a escriptor, podem trobar en la seva obra literària: novel·les, teatre, guions per a la ràdio i per a la televisió.[3]