João Manuel Pereira da Silva
From Wikipedia, the free encyclopedia
João Manuel Pereira da Silva (Nova Iguaçú, 30 d'agost de 1817 — París, 14 de juny de 1898) va ser un novel·lista, historiador, crític literari, biògraf, poeta, traductor, periodista, advocat, i polític brasiler.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 agost 1817 Nova Iguaçú (Brasil) |
Mort | 16 juny 1898 (80 anys) |
Senador del Brasil | |
Activitat | |
Lloc de treball | Brasília |
Ocupació | escriptor, poeta, crític literari, polític, periodista, advocat, novel·lista |
Membre de | |
Era fill del comerciant portuguès Miguel Joaquim Pereira da Silva i de Joaquina Rosa de Jesus.[2] Va ser diputat general i senador del Brasil de 1888 a 1889, i membre fundador de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.[2] És considerat un dels fundadors del Romanticisme a Brasil, amb obres com Uma paixão de artista de 1838. Gran part de la seva obra està dedicada a la historia i a la crítica literària. D'entre aquestes obres destaquen els dos volums de Parnaso brasileiro (1843-1848), i posteriorment, entre moltes altres, Nacionalidade da língua e literatura de Portugal e do Brasil (1884).