Ídix
idioma germànic utilitzat tradicionalment pels jueus asquenazites / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ídix[1][2][3] o jiddisch[4] (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat [ˈ(j)ɪdɪʃ], lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany')[5] és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi. Té els seus orígens a l'Europa central del segle IX,[6] on la comunitat askenazi va adoptar l'alt alemany antic amb manlleus de l'hebreu i de l'arameu, que va acabar convertint-se en un etnolecte i, posteriorment, es va acabar diferenciant de la resta de varietats de l'alemany. La majoria de varietats d'ídix inclouen manlleus de llengües eslàviques i romàniques, aquests últims a causa de migracions de jueus sefardites.[7][8][9] La llengua ha emprat tradicionalment l'alfabet hebreu, tot i que existeixen altres sistemes d'escriptura, com ara l'ortografia YIVO, que fa servir l'alfabet llatí.
יידיש | |
---|---|
Tipus | llengua, macrollengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 1.000.000 (2010 ) |
Autòcton de | asquenazites |
Estat | Austràlia, Àustria, Argentina, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Regne Unit, Hongria, Alemanya, Israel, Canadà, Costa Rica, Letònia, Lituània, Mèxic, Moldàvia, Països Baixos, Panamà, Polònia, Rússia, Romania, Estats Units d'Amèrica, Ucraïna, Uruguai, França, Suïssa, Suècia, Estònia i Sud-àfrica |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals alt alemany | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet basat en escriptura hebrea i alfabet hebreu |
Institució de normalització | YIVO |
Estudiat per | Estudis d'ídix |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Història | història de l'ídix |
Codis | |
ISO 639-1 | yi |
ISO 639-2 | yid |
ISO 639-3 | yid |
Glottolog | yidd1255 |
Linguasphere | 52-ACB-g |
Ethnologue | yid |
ASCL | 1303 |
IETF | yi |
Es calcula que abans de la segona guerra mundial la llengua tenia al voltant d'onze milions de parlants.[10][11] El 85% dels jueus assassinats en l'Holocaust eren parlants d'ídix,[12] fet que va dur a una davallada massiva en l'ús de la llengua. L'assimilació i la migració a Israel, amb la qual molts locutors van passar a parlar i a transmetre l'hebreu als seus fills, van exacerbar encara més el declivi de l'ídix. Tot i això, el nombre de parlants està augmentant en les comunitats hasídiques. Als anys noranta es calcula que hi havia entre 1,5 i 2 milions de parlants, mentre que un estudi de la Rutgers University de l'any 2021 situa el nombre de parlants rondant els 600.000.[13]
Els primers textos que fan referència a la llengua són del segle XII i l'anomenen לשון־אַשכּנז (loshn-ashknaz, "llengua d'Ashkenaz") o טײַטש (taytsh), una variant de tiutsch, el nom contemporani per l'alt alemany mitjà. Col·loquialment, la llengua sovint rep el nom de מאַמע־לשון (mame-loshn, lit. "llengua materna"), distingint-la de לשון־קודש (loshn koydesh, "llengua sagrada"), que fa referència tant a l'hebreu com a l'arameu.
L'ídix modern comprèn dos blocs dialectals principals: l'oriental, que a dia d'avui és el més comú i que inclou els dialectes sudoriental (a Ucraïna i Romania), centroriental (a Polònia, Galícia i a l'est d'Hongria) i nordoriental (a Lituània i Belarús); mentre que l'occidental és dividit en sudoccidental (Suïssa, Alsàcia i sud d'Alemanya), centreoccidental (centre d'Alemanya) i nordoccidental (Països Baixos i nord d'Alemanya).
El mot "ídix" també serveix per a designar els jueus ashkenazis i la seva cultura.[14]