Jardins de l'antic Egipte
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'antic nom d'Egipte, anomenat Kemet o terra negra, deriva dels fèrtils llims negres dipositats per les inundacions del ric Nil. Aquesta terra fèrtil, que rep l'aigua gràcies a una extensa xarxa de dics i canals, constantment renovats, està dedicada principalment al cultiu dels cereals. A causa d'això, els arbres i les flors són escassos, motiu pel qual el jardí és contemplat com un verger on la flora es cuida amb la major atenció.
Els jardins de l'Antic Egipte van començar probablement com a senzills horts d'arbres fruiters i d'hortalisses, regats amb aigua del riu. A poc a poc, a mesura que el país prosperava, van evolucionar cap a jardins ornamentals, amb flors, estanys, senderes i arbres fruiters i d'ombra. Normalment el jardi egipci es disposava entorn d'un estany cobert de lotus i de papirs, plantes heràldiques de l'Alt Egipte i del Baix Egipte. Els temples, palaus i residències privades tenien els seus propis jardins. A vegades, es dipositaven en les tombes maquetes dels mateixos perquè els seus habitants poguessin gaudir-los en el més enllà.[1]
Aquests jardins, simètrics i rígids, donen una idea de la civilització egípcia. Eren tan singulars que no admetien influències exteriors, ni tan sols de la propera Mesopotàmia i les seves paradeisos; per això es consideren les antípodes dels jardins asiàtics.