Jaciments d'estany i el seu comerç en l'antiguitat
jaciment arqueològics d'estany / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estany és un metall essencial en la fabricació de bronze i la seua adquisició ha format part important de l'activitat humana en l'edat del bronze i cultures posteriors durant la història antiga. El seu ús comença a l'Orient Pròxim i als Balcans al voltant del 3000 ae. L'estany és un element relativament rar a l'escorça terrestre —amb unes 2 ppm (parts per milió), en comparació de les 50.000 ppm del ferro, les 70 ppm del coure, les 16 ppm del plom i les 5 ppm de l'arsènic; o amb les 0,1 ppm de l'argent i les 0,005 ppm de l'or (Valera i Valera, 2003, p. 10)—; les fonts antigues n'eren escasses, i el metall en general havia de ser objecte de comerç en distàncies molt llargues per cobrir la demanda de les zones que en mancaven de jaciments.
Les fonts conegudes d'estany explotades en l'antiguitat foren el cinturó d'estany del sud-est de la província de Yunnan, a la Xina, fins a la península de Malaca; Devon i Cornualla, a Anglaterra; Bretanya, a l'estat francés; la frontera entre Alemanya i la República Txeca, l'estat espanyol, Portugal i l'estat italià; Mesoamèrica i Sud-àfrica (Wertime, 979, p. 1 Muhly, 1979). Sembla que n'hi havia altres fonts menors a Iran, Síria i Egipte, però les evidències no hi són concloents.