Isabel d'Urgell
noble i infanta urgellenca, consort d'Aragó / From Wikipedia, the free encyclopedia
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1048 ↔ 1053 |
Mort | 1071 ↔ 1085 |
Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya |
Altres | |
Títol | Reina consort d'Aragó (1063–1068) |
Família | Casal d'Urgell |
Cònjuge | Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063–1070) Guillem I de Cerdanya (1071–1085) |
Fills | Pere I d'Aragó i Pamplona ( Sanç I d'Aragó i Pamplona) |
Pares | Ermengol III d'Urgell i Adelaida de Besalú i Clemència de Bigorra |
Germans | Ermengol IV d'Urgell i Sança d'Urgell |
Es mencionada al testament del seu germà, Ermengol IV d'Urgell.[2][3]
El rei Ramir d'Aragó va lliurar a la seva filla Sança perquè fos dona d'Ermengol III, i va rebre d'aquest a Isabel com a dona del seu hereu, Sanç Ramires, gairebé amb seguretat al llarg de 1062.[4]
El 1067, la comtessa Sança va abandonar Urgell i va retornar a la Cort aragonesa, i el 1068, Sanç Ramires va viatjar a Roma, on es va col·locar sota la tutela del Papa. Sens dubte, en aquest moment, el Monarca va obtenir l'autorització per repudiar a Isabel i casar-se amb Felicia de Roucy, que pertanyia a una família amb àmplies connexions amb el papat reformista.[4]
Cap a 1070, el divorci s'havia efectuat i Isabel apareix casada en segones núpcies amb el comte de Cerdanya, Guillem Ramon, fins a la seva mort cap a 1085.[4]