Irradiància solar
From Wikipedia, the free encyclopedia
La irradiància solar és la potència per unitat d'àrea rebuda del Sol en forma de radiació electromagnètica mesurada en el rang de longitud d'ona de l'instrument de mesurament. La irradiància solar es mesura en watts per metre quadrat (W/m²) en unitats del SI. La radiació solar sovint s'integra durant un període determinat per informar l'energia radiant emesa a l'entorn circumdant (joules per metre quadrat, J/m²) durant aquest període. Aquesta irradiància solar integrada s'anomena irradiació solar, exposició solar, insolació solar o senzillament insolació.
La irradiació es pot mesurar a l'espai o a la superfície de la Terra després de l'absorció i dispersió atmosfèrica. La irradiància a l'espai és una funció de la distància al Sol, el cicle solar i els canvis entre cicles.[1] La irradiació a la superfície de la Terra depèn a més de la inclinació de la superfície de mesurament, l'alçada del Sol sobre l'horitzó i les condicions atmosfèriques.[2] La radiació solar afecta el metabolisme de les plantes i el comportament animal.[3]
L'estudi i el mesurament de la irradiació solar tenen diverses aplicacions importants, inclosa la predicció de la generació d'energia de les plantes d'energia solar, les càrregues de calefacció i refrigeració dels edificis i la modelització del clima i la previsió meteorològica.