Ion Heliade-Rădulescu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ion Heliade-Rădulescu o Ion Heliade (Târgovișet; 6 de gener de 1802 - Bucarest; 27 d'abril de 1872) va ser un acadèmic, poeta romàntic i clàssic, assagista, contista, editor i polític romanès d'origen valac. Va ser a més un traductor de literatura estrangera al romanès molt prolífic, autor de diversos llibres de lingüística i història, professor en el Col·legi Sfântul Sava a Bucarest, al com va ajudar a reobrir. Membre fundador i primer president de l'Acadèmia Romanesa.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 gener 1802 Târgoviște (Romania) |
Mort | 27 abril 1872 (70 anys) Bucarest (Romania) |
Membre de la Cambra de Diputats de Romania | |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | lingüista, crític literari, poeta, periodista, traductor de la Bíblia, erudit clàssic, escriptor, diplomàtic, filòleg, filòsof, historiador, traductor, polític |
Activitat | 1828 – |
Membre de | |
Gènere | Poesia, autobiografia i sàtira |
Moviment | Romanticisme i classicisme |
Nom de ploma | Ion Heliade, Eliad |
Heliade-Rădulescu és considerat com una figura avantguardista de la cultura romanesa de la primera meitat del Segle XIX, havent arribat al reconeixement per mitjà de la seva amistat amb Gheorghe Lazăr i el suport a est en el seu propòsit d'interrompre l'educació en grec.
Al llarg de les següents dècades va tenir un paper fonamental en la formació de l'idioma romanès modern, però va causar controvèrsia quan va advocar la massiva introducció de neologismes italians al lèxic romanès. Sent un terratinent liberal moderat i romàntic nacionalista, Heliade-Rădulescu va estar entre els dirigents de la revolució valaca de 1848, després de la qual va ser forçat a passar diversos anys en l'exili. Es va enfrontar a l'ala radical dels revolucionaris de 1948 i va ser constret per donar suport a l'Imperi Otomà en adoptar una forma original de conservadorisme que emfatitzava el paper dels boiards aristocràtics en la història romanesa.