Inversió de Brunhes-Matuyama
From Wikipedia, the free encyclopedia
La inversió de Brunhes-Matuyama, que porta el nom de Bernard Brunhes i Motonori Matuyama, va ser un esdeveniment geològic, fa aproximadament 781.000 anys, quan el camp magnètic de la Terra va patir per última vegada la inversió geomagnètica.[1][2]
Les estimacions varien quant a la brusquedat de la reversió. Un article de 2004 estimava que va trigar diversos milers d'anys;[3] un article de 2010 estimava que es va produir més ràpidament,[4][5][6] potser dins d'una vida humana;[7] un document del 2019 estimava que la inversió va durar 22.000 anys.[8][9]
La durada aparent en qualsevol lloc en particular pot variar en un ordre de magnitud, depenent de la latitud geomagnètica i dels efectes locals dels components no dipolars del camp magnètic terrestre durant la transició.[3]
La inversió de Brunhes-Matuyama és un marcador per a la secció i punt de l'Estratotip Global de Límit (Global Boundary Stratotype Section and Point, GSSP) que defineix la base de la subsèrie de l'etapa del chibanià i el pleistocè mitjà a la secció de Chiba (Japó), que va ser ratificada oficialment el 2020 per la Unió Internacional de Ciències Geològiques.[10][11] És útil per datar nuclis de sediments oceànics i volcànics en erupció subaèria.
Hi ha una teoria altament especulativa que connecta aquest esdeveniment de inversió amb la gran àrea de dispersió australasiàtica (fa uns 790.000 anys),[12] tot i que les causes d'ambdós gairebé segur que no estan connectades i només van passar casualment al mateix temps. A les dades s'afegeixen el gran esdeveniment d'impacte Bosumtwi africà (fa uns 1,07 milions d'anys) i la posterior inversió de Jaramillo (fa uns 1 milió d'anys), un altre parell d'esdeveniments que no han passat desapercebuts.[12]