La conquesta normanda d'Irlanda va consistir en una sèrie de campanyes militars iniciades l'1 de maig de 1169 per Dermot MacMurrough, un dels reis de la província irlandesa de Leinster, que es va veure forçat a l'exili quan altres reis de l'illa es van alçar contra ell[1] Va consistir en una extensió de la conquesta de Gal·les, duta a terme pels senyors cambro-normands que actuaven amb major o menor independència de la corona.[2] Finalment, fou parcialment consolidada per Enric II d'Anglaterra el 18 d'octubre de 1171, i portaria a l'eventual domini anglès sobre l'illa.[3] La seva conseqüència immediata fou el final de la Irlanda gaèlica i la de la jerarquia irlandesa de «Reis Suprems».[4] Des d'aquest moment, l'illa es convertí en el senyoriu d'Irlanda, estat nominatiu que durà fins a 1541.
Tractat de Windsor (1175). La reeixida invasió dirigida per Enric II d'Anglaterra marca el començament de 8 segles de domini anglès sobre l'illa d'Irlanda