Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases. En la primera fase, els mongols arribaren fent una expedició d'exploració per la zona propera a l'estat que estaven conquerint, la regió persa de Khwarezm i en la segona, l'any següent, van destruir completament l'exèrcit georgià, cosa que indirectament afectà la cinquena croada. En la tercera fase, el 1236, els mongols aconseguiren que Geòrgia se'n declarés vassall, cosa que comportava el pagament d'una elevada taxa, i la contribució amb homes per a l'exèrcit mongol. Encara que els reis georgians continuaren portant el títol, havien de ser nomenats pel kagan, i el govern efectiu el tingueren els governadors mongols que dividiren el país en vuit regions o durmans controlades per vuit temens. La cort georgiana es traslladà de Tblisi a Kutaisi i la noblesa es resistí al domini de manera desigual cosa que afavorí la divisió del Regne de Geòrgia i la desintegració del país en petits estats. Un cop subjugada Geòrgia, els mongols continuaren les seves conquestes cap a l'oest assimilant: l'Imperi de Trebisonda, el Soldanat de Rum i el Regne d'Armènia Menor; i cap al nord en territori de Durdzukètia i de la Rus de Kíev, on van trobar més resistència. El període de domini mongol de Geòrgia va ser del 1238 al 1386, durant el qual formà part del valiat del Gurjistan.