Infern - Cant Dinovè
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.
Aquí són castigats els simoníacs posats de cap per avall (clavats com un pal), en els pous. De cada pou en sobresurten les cames del darrer condemnat i les plantes dels peus d'aquest, són llepades per un foc constant (com torxes). En aquest cant només apareixerà un condemnat, el Papa Nicolau III però se'n mencionen dos més els papes Bonifaci VIII i Climent V.
El cant té una estructura lineal dividida en seqüències. El clima del cant és d'indignació. Tot i que Nicolau III està sempre present, veiem a Dante com a principal protagonista. El tema del cant és el poder temporal de l'església. Totes les idees d'aquest cant apareixeran després en el "De Monarchia".
Ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.