Indian Intercourse Act
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Indian Intercourse Act, també conegut amb els noms de Nonintercourse Act o Indian Nonintercourse Act ("Llei d'Interacció Índia", "Llei de no-interacció" o "Llei de no-interacció índia"), és el nom genèric donat als sis estatuts aprovats pel Congrés dels Estats Units els anys 1790, 1793, 1796, 1799, 1802 i 1834 per establir límits amerindis de reserves. Les diverses lleis regulen també el comerç entre estatunidencs i nadius americans. Les disposicions més rellevants de la Llei regulen la inalienabilitat del títol aborigen en els Estats Units, font de litigis continuada durant gairebé 200 anys. La prohibició de compra de terres índies sense l'aprovació del govern federal té els seus orígens en la Proclamació reial de 1763 i la Proclamació del Congrés de la Confederació de 1783.