Imperi Otomà
imperi governat per la Dinastia d'Osman des del segle XIII al XX / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà. Era conegut com l'Imperi turc o Turquia pels seus contemporanis.[1][2] Va ser succeït per la República de Turquia, que va ser oficialment proclamada el 23 d'octubre del 1923. S'autoanomenava Devlet-i Âliye (‘Estat Suprem’). Com que el seu govern rebia el nom de Bab-ı Âli, ‘la Sublim Porta’, a Occident també era conegut simplement com la Porta. Fou l'últim califat.
«otomans» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «dinastia Osman». |
دولت عالیه عثمانیه (ota) | |||||
Himne | himne nacional de l'Imperi Otomà | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «دولت ابد مدت» | ||||
Epònim | Osman I | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Constantinoble (1453–1922) | ||||
Població humana | |||||
Gentilici | otomà, otomana | ||||
Idioma oficial | turc otomà | ||||
Religió | sunnisme | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5.200.000 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Cronologia | |||||
Dissolució | 17 novembre 1922 | ||||
Següent | Government of the Grand National Assembly (en) i ocupació d'Esmirna | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia absoluta (1302–1876) monarquia dual (1876–1878) monarquia absoluta (1878–1908) monarquia dual (1908–1922) sistema unipartidista (1913–1918) dictadura militar (1913–1918) monarquia | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea General de l'Imperi otomà , | ||||
Moneda | akçe | ||||
En la seva màxima esplendor, entre els segles xvi i xvii, s'expandia per tres continents, controlant una vasta part del sud-est europeu, l'Orient Pròxim i el nord d'Àfrica, limitant a l'oest amb el Marroc, a l'est amb la mar Càspia i al sud amb Sudan, Eritrea, Somàlia i Aràbia. L'Imperi Otomà tenia 29 províncies, i Moldàvia, Transsilvània i Valàquia n'eren estats vassalls.
L'imperi va ser al centre de les interaccions entre l'est i l'oest durant sis segles. Amb Constantinoble (Istanbul) com la ciutat capital i el territori que sota Solimà el Magnífic es va conquerir, corresponent aproximadament a les terres governades per Justinià el Gran 1.000 anys enrere, l'Imperi Otomà era, en molts aspectes, el successor islàmic dels antics imperis clàssics. En va adoptar nombrosos trets i tradicions culturals (en camps com l'arquitectura, la cuina, el lleure i el govern), que els otomans van reelaborar en noves formes. Aquests trets culturals, més tard, van ser barrejats amb les característiques dels grups ètnics i religiosos que vivien dins dels territoris otomans, i crearen una nova i particular identitat cultural otomana.