Imperfet de l'Indicatiu (català)
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Imperfet de l'Indicatiu en català és un temps verbal utilitzat per expressar accions habituals en el passat. La seua designació prové de llatí "imperfectus" que en llengua original significa "inacabat" o "incomplet". Per això mateix l'imperfet s'utilitza en català per a expressar accions del passat habituals, és a dir, verídiques, sense haver trobat encara un punt final. Temps enrere s'emprava l'apel·latiu de "pretèrit" imperfet per designar aquest temps cosa que donava més precisió en indicar el seu caràcter passat.
Es tracta d'un temps simple de l'Indicatiu. És a dir, presenta una acció real i situada en un temps passat. Existeix igualment l'imperfet del Subjuntiu i, en oposició a aquest, el de l'Indicatiu s'empra per a accions que realment són existents, i no desitjades, o volgudes.