Ideologia de la domesticitat
From Wikipedia, the free encyclopedia
La ideologia de la domesticitat és la premissa que es propugna sobretot a principis del segle xix a Europa sobre quin és el paper que han de desenvolupar les dones dins de les societats. Durant el segle xix es va popularitzar la imatge de la feminitat associada a aquesta ideologia, tant a Europa com en el món anglosaxó que des de la Revolució Industrial van introduir una gran separació entre les esferes d'allò públic i allò privat.
Jean-Jaques Rousseau, el segle anterior, ja parlava de com els canvis en la indústria i la política comportarien noves oportunitats pels homes burgesos, però també com a nous motius d'angoixa i preocupació pels quals la llar s'havia de convertir en un “oasis emocional”. Així aquest es convertiria en un espai privat diferenciat de l'exterior, en el qual la dona, adquiria una nova dimensió espiritual i una nova moral. Des d'aleshores la dona es va començar a representar com a angelical; pura però dèbil; moralment superior però intel·lectualment incapaç de competir en el món dels homes. Els homes i les dones havent de quedar-se confinats en esferes. [1]