Ibn al-Arabí
místic i filòsof andalusí / From Wikipedia, the free encyclopedia
Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Arabí al-Hatimí at-Taí al-Andalussí (àrab: محمد بن علي بن محمد بن عربي الحاتمي الطائي الأندلسي, Muḥammad b. ʿAlī b. Muḥammad b. ʿArabī al-Ḥātimī aṭ-Ṭāʾī al-Andalusī) (Múrcia, 7 d'agost de 1165 - Damasc, 16 de novembre de 1240), més conegut simplement com a Ibn al-Arabí o Ibn Arabí, així com pels seus làqabs aix-Xaykh al-Àkbar (àrab: الشيخ الأكبر, ax-Xayẖ al-Akbar, ‘el Més gran Mestre’) i Muhyi-d-Din (àrab: محيي الدين, Muḥyī d-Dīn, ‘Vivificador de la Religió’), fou un destacat sufí, filòsof i poeta andalusí musulmà. Se li atribueixen diversos centenars d'obres sent la més important Fusus al-Hikam. La seva tomba a Damasc és objecte de peregrinacions.[1]
No s'ha de confondre amb Ibn al-Arabi. |
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (ar) محي الدين ابن عربي |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 juliol 1165 Múrcia |
Mort | 16 novembre 1240 (75 anys) Damasc (Califat Abbàssida) |
Dades personals | |
Religió | Islam, sunnisme i sufisme |
Activitat | |
Camp de treball | Sufisme |
Ocupació | filòsof, poeta, escriptor |
Professors | Mohammed ibn Qasim al-Tamimi (en) , Shams from Marchena (en) i Fatima from Cordoba (en) |
Alumnes | Sadr al-Din al-Qunawi (en) |
Influències | |
Nom de ploma | Ibn 'Arabi, Sheikh Akbar |
Obra | |
Obres destacables
| |
Tanca