Ibèria Bagràtida
From Wikipedia, the free encyclopedia
Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria. Encara que alguns dels seus sobirans es van autoproclamar reis, això només va ser una declaració d'intencions i els historiadors el consideren més un principat que no un reialme, cosa que comença a tenir sentit a partir de Bagrat l'Unificador.[1] El seu territori comprenia, al començament, el que ara són part de les províncies del nord-est de Turquia: Erzurum, Artvin, Ardahan i Kars, però aviat s'expandí cap a l'est.
| ||||
| ||||
Bandera | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Ardanuç Bana | |||
Idioma oficial | georgià antic | |||
Religió | Església Ortodoxa de Geòrgia | |||
Període històric | ||||
Establiment | 813 | |||
Dissolució | 1008 | |||
Política | ||||
Forma de govern | monarquia feudal | |||
curopalat i erismthawari | ||||
• 813-826: | Aixot (primer) | |||
• 881-923: | Adarnases IV d'Ibèria (duc i rei) | |||
• 994-1008: | Gurguèn (últim) | |||
Taoklardjètia és una paraula formada per la unió de Tao (Taik) i Klardjètia, que eren originàriament els noms de les dues províncies més importants de les terres georgianes que s'estenien des de la «gola georgiana» (en turc turc: Gürcü Boğazı, Gürcü Boğazı) al sud fins al Caucas Menor al nord. Històricament, l'àrea comprenia les següents províncies: a l'oest de les muntanyes Arsiani (en turc: turc: Yalnızçam DağlarıYalnızçam Donağları) estaven: Tao, Klarjètia, Nigali i Shavshètia; i a l'est, Samtskhé, Erusheti, Javakhètia, Artaani i Kola. El paisatge es caracteritza per les muntanyes i les valls dels sistemes fluvials del Chorokhi (Çoruh) i del Mtkvari (Kura). La posició geogràfica de Taoklardjètia entre els grans imperis d'Orient i Occident, i el fet que una branca de la ruta de la seda travessés el seu territori va significar que va ser objecte d'un flux constant d'influències diverses.
Dels segles IX al XI, Taoklarjètia va ser governada per la dinastia Bagrationi i la regió va tenir un paper crucial el 1008 en la unificació de totes les terres i principats georgians en un sol estat feudal, el Regne de Geòrgia. Va ser establert, segons les fonts, entre el 888 i 899 pel príncep Adarnases IV d'Ibèria Bagration, i la seva curta història d'un segle està il·lustrada principalment per: la dominació abkhàzia sobre el regne (916-975), per l'alliberament de la influència àrab sobre el país i pel lent procés cap a la unificació de Geòrgia, que no conclourà fins al 1010.