Humberto Maturana Romesín
From Wikipedia, the free encyclopedia
Humberto Maturana Romesín (Santiago de Xile, 14 de setembre de 1928 – 6 de maig de 2021) va ser un biòleg xilè i filòsof. Molts el consideren un membre del segon grup generacional de pensadors cibernètics, com Heinz von Foerster, Gordon Pask, Herbert Brün i Ernst von Glasersfeld.
Nom original | (es) Humberto Maturana |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 14 setembre 1928 Santiago de Xile |
Mort | 6 maig 2021 (92 anys) Santiago de Xile |
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
Dades personals | |
Formació | University College de Londres Universitat Harvard Liceo Experimental Manuel de Salas |
Activitat | |
Camp de treball | Biologia, epistemologia, antropologia filosòfica, filosofia i cibernètica |
Ocupació | biòleg, professor d'universitat, filòsof, escriptor |
Ocupador | Universitat de Xile |
Premis | |
Maturana, juntament amb Francisco Varela i Ricardo B. Uribe, va ser particularment conegut per crear el terme autopoesi sobre l'estructura autoproductiva als sistemes vius, i conceptes com ara el determinisme estructural i l'acoblatge estructural. La seva feina va ser influent en molts camps, principalment el camp de la teoria de sistemes i la cibernètica. En general, el seu treball es va concentrar en la biologia de la cognició.[1] Maturana (2002) va insistir que l'autopoesi existeix només en l'àmbit molecular, i no va estar d'acord amb l'extensió del concepte a la sociologia i altres camps:
L'àmbit molecular és l'àmbit únic d'entitats que a través de les seves interaccions generen una diversitat oberta d'entitats (amb arquitectures dinàmiques diferents) de la mateixa classe, en una dinàmica que pot generar una diversitat oberta de processos recursius que al seu torn generen una composició d'una diversitat oberta d'entitats dinàmiques singulars.[2]