Hospici d'Olot
edifici d'Olot / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'antic Hospici d'Olot és un edifici històric del segle xviii de composició austera, un exemple remarcable de l’arquitectura academicista.
Hospici d'Olot | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Olot (Garrotxa) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Data | 17 desembre 2020 | |||
Codi BCIN | 369-MH-EN | |||
Id. IPAC | 423 | |||
Activitat | ||||
Ocupant | Museu de la Garrotxa | |||
El desembre de l'any 2020 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric.[1]
Construït a finals del segle XVIII (1779-1784) mercès a una deixa testamentària d'Antoni Llopis i a d'altres aportacions del bisbe Lorenzana, i projectat per Ventura Rodríguez (1779-1784), fou creat per a usos múltiples: escola, habitatge de mestres, beneficència i escola de Belles Arts que estigué a la base de l'anomenada escola paisatgística d'Olot, fundada per Lorenzana com a filial de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El primer director fou Joan Carles Panyó, pintor i arquitecte. Durant la guerra Gran (1793-95), l'Hospici fou habilitat com a caserna i novament ho fou durant la Tercera Guerra Carlina (1874). Actualment hostatja, entre d'altres, les sales d'exposició permanent del Museu de la Garrotxa i la seu de l'Observatori del Paisatge de Catalunya.[2][3][4] També, des de fa segles, fa de "casa" dels gegants d'Olot, els quals només surten de l'edifici en dues ocasions, per les Festes del Tura i per la festa del Corpus.