Holandès
dialecte del neerlandès / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'holandès o holandés[1] (neerlandès: Hollands ˈɦɔ.lɑnts) és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa.[2] Altres varietats lingüístiques derivades del baix fràncic que es parlen a la mateixa zona són el zelandès, el flamenc oriental, el flamenc occidental i el limburguès.[3] Tanmateix en català, per extensió, se sol anomenar també incorrectament holandès el conjunt del neerlandès.
Aquest article tracta sobre el dialecte del neerlandès. Si cerqueu els habitants dels Països Baixos, vegeu «neerlandesos». |
Dades ràpides Tipus, Dialecte de ...
Tipus | dialecte |
---|---|
Dialecte de | neerlandès |
Ús | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües frànciques baix fràncic neerlandès | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
Glottolog | holl1235 |
Tanca
L'holandès presenta una sèrie de subdialectes: entre ells, l'amsterdamès, el bildts, el midslandès, el frisó urbà, l'amelandès, el kennemerlandès, l'holandès meridional, l'utrechts-alblasserwardès, el westhoeks, el westlandès, el frisó occidental, el waterlandès, el volendamès, el zaans i el huizers.[4]