Història precolombina de l'Argentina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història precolombina de l'Argentina fa referència als desenvolupaments culturals locals de l'actual territori de la República Argentina previs a l'extermini, explotació i colonització per part d'Espanya.
Els pobles aborígens argentins es van dividir en dos grans grups: els caçadors i recol·lectors (que habitaven la Patagònia, la Pampa i el Chaco) i els agricultors (instal·lats al nord-oest, Cuyo, les Serralades de Córdoba i, més tardanament, a la Mesopotàmia).
Tastil, al nord, va ser la ciutat precolombina més gran situada a l'actual territori argentí, amb una població de 3000 habitants.
Als segles xiv i xv l'Imperi Inca va conquerir part de les actuals províncies de Jujuy, Salta, Catamarca, Tucumán (el seu extrem oest), La Rioja, San Juan, al nord-oest de Mendoza i possiblement el nord de Santiago del Estero, incorporant els seus territoris al Collasuyu, que era la part sud del «Tahuantinsuyo» o regions de l'Imperi Inca.
Tradicionalment s'atribueix la conquesta a l'inca Túpac Yupanqui. Diversos senyorius de la regió, com els omaguacas, els atacamenys, els huarpes, els diaguitas i altres, van intentar resistir però els inques van aconseguir dominar-los, traslladant als seus territoris als mitimaes o colons deportats de les tribus dels chichas, que habitaven en el que és el sud-oest de l'actual territori bolivià. D'altres, com els sanavirons, els lule-toconoté i els comechingones van resistir la invasió inca i es van mantenir com senyorius independents.
Van crear centres agrícoles i tèxtils, assentaments (collcas i tambos), camins (camins inques), fortaleses (pucarás) i santuaris d'alta muntanya. Alguns dels principals són el pucará de Tilcara, la tambería de l'Inca, el pucará d'Aconquija, el santuari de Llullaillaco, el Shincal de Londres i les ruïnes de Quilmes.