Història universal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història universal[1][2][3] és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat. Aquesta història està marcada tant per una successió gradual de descobertes i nous invents, com per desenvolupaments més accelerats lligats a canvis de paradigma i a períodes revolucionaris, que han fet possible l'evolució material, social i espiritual de la humanitat.
En la història registrada, i en oposició a la prehistòria, cal destacar un fet rellevant esdevingut de manera independent a diversos llocs de la Terra: la invenció de l'escriptura. Aquest fet ha fet possible l'existència d'un mitjà per difondre i preservar de manera més duradora el coneixement adquirit.[4][5] L'escriptura, al seu torn, ha esdevingut una necessitat fonamental arran de l'aparició de l'agricultura,[6][7] del desenvolupament d'assentaments estables i de l'aparició del comerç.
Les primeres grans civilitzacions es van desenvolupar a les vores de grans rius. Una de les primeres a aparèixer, entre el 4000 i el 3000 aC, va ser la dels sumeris, a Mesopotàmia, paraula que en grec significa "entre rius" (μέσος, "entre" i ποταμός, "riu").[8][9] Altres civilitzacions també s'han desenvolupat al costat de rius, com la dels egipcis al Nil,[10][11][12] la de la vall de l'Indus,[13][14][15] i les de l'Antiga Xina a la vora del riu Groc.
De manera progressiva la majoria dels éssers humans d'Europa, d'Àsia i de l'Àfrica del Nord passen a dependre d'estats més o menys organitzats, procés que també succeeix a Mèxic i a la part occidental d'Amèrica del Sud. A poc a poc, totes les regions i poblacions del globus cauen sota la tutela d'un o un altre estat fins que el tractat de Berlín de 1878 distribueix els darrers territoris desocupats, amb l'excepció de l'Antàrtida.[16] Tot i així continuen havent-hi territoris que de facto no són controlats per cap estat, tribus més o menys aïllades autosuficients i persones a tot el globus que no se senten formar part de cap estat.
La història se sol dividir en quatre grans períodes:
- Edat antiga, fins al voltant del segle vi, amb l'Orient Pròxim,[17][18][19] el Mediterrani bressol de l'antiguitat clàssica, la Xina,[20] i l'Índia.
- L'edat mitjana,[21][22] des del segle vi fins al segle xv.
- L'edat moderna,[23] des del segle xiv fins al 1750, que inclou el Renaixement europeu.
- L'edat contemporània, iniciada cap al 1750, amb la Il·lustració i la Revolució Industrial, i arriba fins avui en dia.
A Europa, habitualment s'ha agafat la data de la caiguda de l'Imperi Romà occidental (476) com el moment en què finalitza l'Edat antiga i comença l'edat mitjana. Un mil·lenni després, a mitjan segle xv, Johannes Gutenberg inventà la impremta moderna,[24] usant la tipografia, revolucionant la comunicació, i impulsant el Renaixement europeu[25][26] i la revolució científica.[27]
Al segle xviii, el desenvolupament del coneixement i la tecnologia, especialment a Europa, va assolir una massa crítica que va fer possible la Revolució Industrial.[28] Aquest increment tan espectacular, d'una banda, del coneixement, la tecnologia i el comerç i, de l'altra, en consonància, de l'augment del potencial destructor de la guerra, han generat una situació que en l'actualitat afecta el conjunt de comunitats que habiten la Terra.[29][30]