Història dels Països Baixos
història de Països Baixos / From Wikipedia, the free encyclopedia
La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès. Però la lluita constant entre diverses cases reials i estats europeus porten a una fragmentació del territori neerlandès. La història d'Holanda està, doncs, estretament lligada a la de Flandes, Valònia i Luxemburg.
La història d'un país anomenat Holanda es construeix després de les invasions napoleòniques. Abans d'això, el territori, com els seus homòlegs flamenc o luxemburguès, era part de diversos feus, comtats, ducats i altres senyories que de mica en mica es reuniren en una unió personal de les Disset Províncies, els Països Baixos borgonyons, la República Batava, el Regne Unit dels Països Baixos i Holanda, possessions successives (amb fronteres molt variables) del ducat de Borgonya, d'Espanya, d'Àustria, etc. Aquesta federació política no era l'expressió de la voluntat del poble, sinó el resultat de matrimonis estratègics dels sobirans. Fou durant segles un territori de ningú i de tothom, camp de batalla preferit de gairebé totes les cases reials d'Europa.
Així i tot, la Guerra dels Vuitanta anys deslligà part d'aquest territori neerlandès de la corona hispànica i mercès a això sorgeix un territori més o menys estable amb què posteriorment s'hi crea un estat independent, primerament sota forma de República, després sota monarquia constitucional, etc.
La història d'Holanda està marcada pel seu segle d'or. A l'edat moderna el territori esdevé líder en matèria colonial mercès a la borsa d'Amsterdam. Focus del Renaixement del Nord, diversos artistes d'arreu d'Europa s'hi desplacen per viure i apropar-se a l'ambient intel·lectual neerlandès. Un capitalisme incipient s'hi instal·la vers el segle xvii. De retruc, el territori es deixa emportar per la Reforma i aquesta influencia el tarannà artístic. Mestres de l'escultura, la pintura i l'arquitectura es fan renom als Països Baixos. La ciència hi troba un camp adobat per desenvolupar-se. Els Països Baixos es transformen en una potència d'Europa.
Potència altament envejada: Anglaterra li discuteix el lideratge en prop de quatre guerres colonials amb què aconsegueix treure-li totes o gairebé totes les colònies. Dependent d'ençà dels llaços comercials amb el Regne Unit, els Països Baixos s'endinsen en les guerres de successió espanyola i austríaca amb desavantatge i amb un resultat catastròfic. El territori neerlandès acaba partint-se en dos malgrat que la part holandesa conserva la independència.
França voldria fer-se amb Flandes, i Anglaterra evitar un ressorgiment de la potència naval neerlandesa. Durant l'edat contemporània Flandes s'integra doncs dins de Bèlgica i Holanda es construeix com a estat titella, inicialment, anglès, després francès i finalment, sense gaire més força, sucumbeix a la partició de Bèlgica, Luxemburg i Holanda. La reconstrucció passa per reformar la monarquia i tornar-la un estat liberal i democràtic.
Part del llegat il·lustrat holandès prové de la Revolució americana. Influenciada per aquesta, humiliada per les barreges mólotov d'Anglaterra i França sobre el seu territori, el nacionalisme holandès es construeix a cop d'etnocentrisme pronunciat que aspira a tornar la glòria als Països Baixos, si cal, desfent-se de la minoria frisona, annexionada a la casa d'Orange.
El segle xix és per a Holanda de transició. La Revolució industrial hi entra tímidament per fer-se gran només al final de segle. El país es veu immers en un seguit de reformes constants liberals que miren de democratitzar les institucions i fer d'Holanda un estat modern.
Les dues guerres mundials deixen Holanda a la mercè d'Alemanya i per això aquesta és envaïda. Després de la Segona Guerra mundial, el país s'allunya considerablement d'Alemanya i decideix formar part del club que creà la Unió Europea. La cultura de masses i el procés de descolonització l'apropen notablement al món anglosaxó, alhora que viu un període de creixement econòmic important. Tot just començar el nou segle, l'estat es veu en l'obligació a renunciar al projecte pannacional davant la partició de Bèlgica.