Història del Turkmenistan
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea. Les primeres tribus eren nòmades o seminòmades a causa de les condicions àrides de la regió, atès que la cultura de les estepes a l'Àsia central era una extensió d'una sèrie eurasiàtica més gran de cultures de cavalls que abraçaven l'espectre sencer de famílies lingüístiques incloent-hi els indoeuropeus i grups turcomongols. Algunes de les primeres tribus iràniques conegudes incloïen el masagetes, escites/saces, i els primers sogdians (la majoria precursors probables dels khwarezmians). Turkmenistan fou un punt de pas per a nombroses migracions i invasions per part de tribus que gravitaren cap a les regions poblades del sud incloent-hi l'antiga Mesopotàmia, Elam, i la Civilització de la vall de l'Indus.
La història escrita de la regió comença amb la conquesta de la regió per part de la Dinastia Aquemènida de l'antic Iran, moment en el qual la regió fou dividida entre els sàtrapes de Margiana, Coràsmia i Pàrtia. Entre els conqueridors posteriors s'hi compten Alexandre el Gran, els parts, heftalites, huns, göktürks, sàrmates, i perses sassànides. Durant aquesta primera fase de la història, la majoria dels habitants del Turkmenistan eren o bé partidaris del zoroastrisme o bé del budisme i la regió era en gran part dominada per poblacions iranianes. Tanmateix, aquests incursions i les èpoques, per bé que fonamentals, no formaren la història de la regió com sí que ho feren les invasions de dos dels posteriors grups invasors: àrabs musulmans i turcs oghuz. La gran majoria dels habitants es convertiren a la variant sunnita de l'islam, mentre que els oghuz portaren amb ells la llengua turcman, del subgrup de les llengües turqueses, que acabà sent predominant a la regió. El període turquès fou una època de fusió cultural en el qual les tradicions islàmiques portades pels àrabs es fusionaren amb les cultures iranianes locals; això posteriorment fou alterat pels invasors turquesos i per diversos governants, com ara els seljúcides. Genguis Kan i les invasions mongoles devastaren la regió a les darreries de l'edat mitjana, però el seu domini a la zona fou un període de transició perquè posteriorment Tamerlà i els uzbeks pugnaren pel territori.
El Turkmenistan modern fou radicalment transformat per la invasió de l'Imperi Rus, que conquerí la regió a finals del segle xix. Posteriorment, la Revolució Russa transformaria en el fons el Turkmenistan, des d'una societat tribal islàmica fins a una de totalitària leninista durant l'era soviètica. La independència arribà el 1991, quan Saparmurat Niàzov, un antic cap del partit comunista local, es declarà governant absolut per a tota la vida com a Turkmenbaixi o Líder del turcmans i marcà la transició cap a un nou estat independent i autoritari sota el seu control absolut, que fins ara s'ha resistit a qualsevol intent de democratització, i que ha influït en moltes de les altres antigues repúbliques soviètiques. Niàzov governà fins a la seva mort el 21 de desembre del 2006.