Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).
El mateix problema resideix en què s'ha d'anomenar ciència, quina tècnica i quina tecnologia és un assumpte delicat, del que s'ocupen els estudis de ciència, tecnologia i societat, de recent definició. Mentre que les activitats científiques i tècniques són tan antigues com l'ésser humà, l'establiment d'una veritable tecnologia (entesa com la integració de coneixements sistemàtics, recursos materials, habilitats i procediments tècnics aplicats a la transformació d'un procés productiu amb una metodologia conscient -que superi el nivell de l'artesanal-), ha d'esperar a l'Edat Contemporània, moment que per al cas d'Espanya va arribar tràgicament endarrerit, en comparació a la precocitat i embranzida amb què va entrar a la modernitat. Molt pocs científics espanyols (excepte Servet o Cajal) van ser protagonistes d'algun dels canvis de paradigma que van caracteritzar les successives revolucions científiques; és per això que bona part dels estudis d'història de la ciència consisteixen en el rastreig de la seva recepció a Espanya, i el mateix succeeix amb les transferències tecnològiques. Fins a tal punt que la ciència i la tecnologia han estat a Espanya una «realitat marginal en la seva organització i context social»,[1] que tal marginalitat s'ha arribat a convertir en una espècie d'estereotip nacional espanyol, unes vegades rebutjat per impropi i altres vegades assumit amb orgull i desdeny, com a l'expressió de Miguel de Unamuno el repetit ús i abús de la qual ha produït un tòpic o clixé que s'utilitza amb sentits oposats:
« | ¡Que inventen ellos! | » |
— Miguel de Unamuno |
"Que inventin ells!". L'ús del masculí ells, tampoc és casual -hi ha qui planteja el seu contrari: «Que inventin elles»-. El predomini d'homes en ciència i tecnologia ha estat gairebé absolut històricament, i únicament ha estat desafiat en termes quantitatius des de les últimes dècades del segle xx. No obstant això, els denominats gender studies -traduïts habitualment com estudis de gènere- i la història de les dones aplicada a la història de la ciència i la tecnologia, s'han ocupat de visibilitzar a les personalitats femenines significatives en aquests camps.