Història de la bombeta elèctrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història del llum incandescent, un dels invents més utilitzats per l'home des de la seva creació fins a principis del segle xxi, inclou els avenços tecnològics com les interminables disputes respecte a un infinitat de patents corresponents a l'invent.[1] Així, encara que l'invent de la làmpada incandescent se li atribueix a Thomas Edison, ell només va ser el primer a patentar, el 27 de gener de 1880, amb el número 285.898, una bombeta incandescent de filament de carboni[2] que fos comercialment viable fora dels laboratoris.[3][4] El principal avantatge de la bombeta d'Edison, davant del seu rival més proper, i futur soci, Joseph Swan, que havia patentat una bombeta un any abans,[5] va ser que Edison havia aconseguit crear un buit total, de manera que donava una vida de 40 hores a la bombeta davant de les 13 hores que durava la bombeta de Swan, per no haver aconseguit aquest buit total.[6]
El 2009, una Directiva de la Unió Europea va establir un termini perquè als Estats membres deixessin de fabricar i comercialitzar llums incandescents. L'1 de setembre de 2009 es va prohibir la fabricació i distribució de làmpades de potència igual o superior a 100 W i l'1 de setembre de 2010 les làmpades de 75 W. Un any després, l'1 de setembre de 2011, les làmpades de 60 W i, finalment, l'1 de setembre del 2012 es van retirar els llums de 40 i 25 W.[7] Els llums incandescents estan sent substituïts per opcions més eficients, com les làmpades fluorescents compactes i les basades en tecnologia LED.